Grans Avions

L'Antonov An-225 Mriya (Антонов Ан-225 Мрія, designat per l'OTAN amb el nom de: Cossack) és un avió de transport aeri tàctic més gran del món fabricat per Antonov (un Complex Científic/Tècnic Aeronàutic i companyia dissenyadora i fabricadora d'aeronaus i proveïdora de serveis aeronàutics amb base a Kíev, Ucraïna).

El seu disseny, construït per transportar la llançadora Buran, va ser una extensió de l'Antonov An-124. Mriya (Мрія) significa «somni» (en el sentit de la inspiració) en l'idioma ucraïnès.

Amb un pes màxim de 640 tones, l'An-225 és l'avió més pesat del món. i també és el més gran del món. L'avió és també més gran que l'Airbus A380 (que és l'avió de transport de passatgers mes gran del món), el C-5 Galaxy o el Boeing 747-400.

Al novembre de 2004, la FAI (Federació Aeronàutica Internacional) va col·locar a l'An-225 en el Llibre Guinness dels Rècords amb els seus 240 marques.

Desenvolupament

L'An-225 va ser dissenyat per al programa espacial soviètic com un reemplaçament del Myasishchev VM-T. Podia transportar els coets impulsors de l'Energia i el transbordardor espacial Buran, tenint una missió similar a l'Airbus Beluga i el Shuttle Carrier Aircraft.

L'avió era un successor de l'An-124. Per aconseguir els requisits de la seva nova tasca, se li van afegir extensions al fuselatge tant a proa com a popa de les ales, que rebien les arrels alares. Se li van afegir dos motors turbofan més Lotarev D-18 a les noves arrels alares, sumant un total de sis i es va modificar el tren d'aterratge amb un total de 32 rodes. Es van eliminar la porta i rampa posteriors per estalviar pes i es va transformar la cua d'un únic estabilitzador vertical a una cua doble amb un estabilitzador horitzontal de grans dimensions. La cua doble era una necessitat per poder portar grans càrregues en l'exterior que pertorbarien l'aerodinàmica d'una cua convencional. A diferència de l'An-124, el Mriya no va ser dissenyat per a transport tàctic ni operar en pistes curtes. A més, encara en les pistes llargues té dificultats per operar, ja que en desenganxar crea una enorme pertorbació en l'aire que provoca violents remolins, de manera que el primer avió que vulgui desenganxar després del Mriya debera esperar quinze minuts. Per això, l'An-225 sol freqüentar les pistes mes tranquil·les, i així evita "entorpir" el frenètic ritme d'enlairaments i aterratges dels grans aeroports.

L'An-225 va realitzar el seu primer vol el 21 de desembre de 1988. Es van començar a fabricar dos avions, però només es va completar un. Pot portar càrregues molt pesades, de fins a 250 tones a l'interior o 200 tones en la part superior del fuselatge. Les càrregues externes poden mesurar fins a 70 metres de longitud. El segon avió va ser parcialment construït a la fi dels anys 1980, en connexió amb el programa espacial soviètic.

Després de la desaparación de la Unió Soviètica i la cancel·lació del programa Buran, l'An-225 operatiu va ser emmagatzemat. Es van retirar els sis motors Lotorev per utilitzar-los en els An-124 i el segon An-225 gairebé complet i sense motors també va ser emmagatzemat.

Servei operacional

En 1989, l'oficina Antonov va establir la companyia Antonov Airlines amb base a Kíev (Ucraïna) i operant des de l'aeroport de Londres-Luton en societat amb Air Foyle HeavyLift. La companyia va començar les seves operacions amb una flota de quatre An-124-100 i tres An-12, però a la fi dels anys 1990 necessitava un avió més gran que l'An-124.

Com a resposta a aquesta necessitat, l'An-225 original va ser equipat amb nous motors per al transport de càrregues pesades i va entrar en servei sota la gestió d'Antonov Airlines. El 23 de maig de 2001, l'An-225 va rebre el certificat tipus de la Interstate Aviation Committee Aviation Register. El primer vol comercial va sortir de Stuttgart amb direcció a Thumrait (Oman) el 3 de gener de 2002 amb 187,5 tones de menjars preparats. En aquells dies l'An-225 es va convertir en la bèstia de càrrega de la flota d'Antonov Airlines, transportant objectes com a locomotores o generadors de 150 t, a més de convertir-se en un recurs valorat per a les organitzacions d'ajuda internacional per la seva capacitat de transportar grans quantitats de provisions d'emergència durant operacions d'ajuda en desastres.

Cap a 2000 la demanda de l'An-225 excedia les capacitats de l'aerolínia i al setembre de 2006 es va prendre la decisió de completar el segon An-225. Això es durà a terme en el 2008. Al començament de juny de 2003, l'An-225 juntament amb els An-124 havien lliurat 800 t d'equip per a ajuda humanitària a l'Iraq.[8] L'avió va ser contractat pel govern nord-americà per transportar equip militar a Orient Mitjà en suport a la forces de coalició

Especificacions

Característiques generals

• Tripulació: 6.
• Càrrega: 250.000 kg (550.660 lliures).
• Longitud: 84 m.
• Envergadura: 88,40 m.
• Altura: 18,10 m.
• Superfície alar: 905 m².
• Pes buit: 175.000 kg.
• Pes màxim d'enlairament: 640.000 kg.
• Planta de poder: 6× turbofan ZMKB Progress D-18, de 229 kN d'embranzida cadascun.

Rendiment

• Velocitat màxima operativa (Vno): 850 km/hora.
• Velocitat creuer (Vc): 750 km/hora.
• Abast en vol: 4.000 km amb càrrega màxima.
• Abast en ferri: 14.000 km.
• Sostre de servei: 33.000 peus (10.000 m).
• Càrrega alar: 662,9 kg/m².